La concentració de CO2 al llarg del Temps. És l'home la causa del seu augment?

A la gràfica es pot observar la variació de la concentració de CO2 d’aquests darrers 400.000 anys fins a l’actualitat. Els períodes glacials i interglacials permeten explicar aquesta periodicitat en la concentració del diòxid de carboni dels últims 400.000 anys. No obstant, aquesta periodicitat es veu trencada ens les darreres dècades, on s’han arribat a uns màxims de concentració de CO2 atmosfèric de 390 ppm dels quals no es te constància que hagin succeït mai segons els registres paleoclimatics que es tenen.

Les èpoques glacials, més llargues que les interglacials, tenen les concentracions de CO2 més baixes, mentre que en les èpoques interglacials es registren els màxims de concentració de CO2. Són cicles climàtics naturals que venen influenciats directament per canvis en diferents paràmetres astronòmics (cicles de Milankovithc). Els períodes interglacials es donen cada 120.000 anys més o menys i tenen una durada curta, però arriben de forma sobtada i la concentració de CO2 pot arribar a ser important. Aquesta concentració del gas ha anat variant entre períodes glacials i interglacials dins un rang de 180-300 ppm aproximadament.

Però es a partir de l'últim segle, que la concentració de diòxid de carboni ha augmentat espectacularment fins assolir un màxim en l’actualitat de 390 ppm, que no s’havia donat mai segons els registres paleoclimàtics que es tenen. Durant l’inici de l’actual període interglacial s’arribaren a concentracions de CO2 d’uns 290 ppm, com havia succeït en el passat, però a partir del segle XX les emissions produïdes per l’activitat de l’home han estat la principal causa del augment desmesurat de la concentració de CO2 atmosfèric.

Els efectes que pot tenir aquest augment de la concentració del CO2 sobre la Terra és encara incert. Les variacions de 100-120 ppm en el passat eren una mostra de l’alternança de períodes glacials i interglacials, per tant l’actual augment de 100 ppm sobre la mitja paleoclimàtica segurament tindrà conseqüències. Es fa patent que l'acció de l'home, des de l'industrialització fins avui dia, ha augmentat la concentració de CO2 en l'atmosfera. L'home ha generat i alliberat molt CO2 amb la crema de combustibles fòssils principalment. El CO2 varia de forma natural, però l'home ha trencat aquest equilibri i n'ha propiciat aquest augment desorbitat.