Enllaç a la notícia publicada al diari El Mundo
Jo no en tinc cap dubte, estam enfront del principi d'una extinció massiva. El ritme que portem d'espècies extingides es superior al de la resta d'extincions que han tingut lloc al llarg de la història. S'extingeix una espècie de mamífer cada 6 anys, quan en les altres grans extincions no arribava a 2 espècies cada milió d'anys.
Segons els autors del estudi que es publica en la notícia, si el ritme d'extinció actual continua i les espècies amenaçades s'extingeixen, la gran sexta extinció tindrà lloc en un periode d'entre 3 i 22 segles. Les anteriors 5 grans extincions van tenir lloc en un periode de temps molt llarg, on més del 75% des les espècies desapareixeren. Actualment, "només" s'ha perdut un 2% de totes les espècies i encara queda molta vida a la Terra per a protegir. L'home és el causant principal d'aquesta situació, mitjançat la fragmentació dels hàbitats, introducció d'espècies invasores i l'escalfament global.
Cal començar a preservar les espècies en perill, en perill crític i vulnerables. Només així evitarem noves extincions i mantindrem en bon estat la biodiversitat de la Terra. Cal actuar de manera determinant, abocar tots els nostres esforços en preservar aquesta biodiversitat i eliminar les amenaces.
jueves, 3 de marzo de 2011
lunes, 28 de febrero de 2011
La concentració de CO2 al llarg del Temps. És l'home la causa del seu augment?
A la gràfica es pot observar la variació de la concentració de CO2 d’aquests darrers 400.000 anys fins a l’actualitat. Els períodes glacials i interglacials permeten explicar aquesta periodicitat en la concentració del diòxid de carboni dels últims 400.000 anys. No obstant, aquesta periodicitat es veu trencada ens les darreres dècades, on s’han arribat a uns màxims de concentració de CO2 atmosfèric de 390 ppm dels quals no es te constància que hagin succeït mai segons els registres paleoclimatics que es tenen.
Les èpoques glacials, més llargues que les interglacials, tenen les concentracions de CO2 més baixes, mentre que en les èpoques interglacials es registren els màxims de concentració de CO2. Són cicles climàtics naturals que venen influenciats directament per canvis en diferents paràmetres astronòmics (cicles de Milankovithc). Els períodes interglacials es donen cada 120.000 anys més o menys i tenen una durada curta, però arriben de forma sobtada i la concentració de CO2 pot arribar a ser important. Aquesta concentració del gas ha anat variant entre períodes glacials i interglacials dins un rang de 180-300 ppm aproximadament.
Però es a partir de l'últim segle, que la concentració de diòxid de carboni ha augmentat espectacularment fins assolir un màxim en l’actualitat de 390 ppm, que no s’havia donat mai segons els registres paleoclimàtics que es tenen. Durant l’inici de l’actual període interglacial s’arribaren a concentracions de CO2 d’uns 290 ppm, com havia succeït en el passat, però a partir del segle XX les emissions produïdes per l’activitat de l’home han estat la principal causa del augment desmesurat de la concentració de CO2 atmosfèric.
Els efectes que pot tenir aquest augment de la concentració del CO2 sobre la Terra és encara incert. Les variacions de 100-120 ppm en el passat eren una mostra de l’alternança de períodes glacials i interglacials, per tant l’actual augment de 100 ppm sobre la mitja paleoclimàtica segurament tindrà conseqüències. Es fa patent que l'acció de l'home, des de l'industrialització fins avui dia, ha augmentat la concentració de CO2 en l'atmosfera. L'home ha generat i alliberat molt CO2 amb la crema de combustibles fòssils principalment. El CO2 varia de forma natural, però l'home ha trencat aquest equilibri i n'ha propiciat aquest augment desorbitat.
domingo, 27 de febrero de 2011
La pradera de Posidonoa oceanica més gran del món, situada entre Eivissa i Formentera, amenaçada
Link de la notícia de GEN-GOB Eivissa
Desgraciadament, l'home interposa els seus pròpis interessos per sobre els valors naturals i la protecció ambiental. Un exemple d'això el podem trobar en la voluntat del Govern Espanyol d'ampliar el port d'Eivissa (clickar Link de sobre), cosa que tendria unes greus conseqüències sobre l'ecosistema marí de la zona, i a la llarga en l'economia.
Eivissa i Formentera, es caracteritzen i son molt conegudes per les seves maravelloses platges de sorra blanca i fina, banyades per aigües totalment cristal·lines amb tons turqueses. Tenen uns fons marins d'una biodiversitat impressionant. Tot això es degut a una espècie clau, sense la qual no hi hauria aquesta biodiversitat i aquestes platges, i en definitiva el turisme i els diners que aquest aporta. Doncs bé, aquesta espècie clau és la Posidonia oceanica. Aquesta planta marina forma autèntiques praderes gegants, que són el lloc de refugi, cria i alimentació de moltes espècies marines. Per buscar una analogia, són com el bosc de l'Amazones.
La pradera amenaçada que es comenta en en Link anterior es patrimoni de l'Unesco i és una Zona d'Importància Comunitaria (LIC), i té una extensió total de 700 km quadrats. Si aquestes obres i ampliacions del port segueixen endavant, en realitat hi perdrem tots. No aprenem dels errors del passat? No ens adonem de l'efecte dominó que aquest projecte causarà? Avui dia, la consciècia ambiental es encara molt feble en la política. Els interessos econòmics primen per sobre de tot. Esperem que en aquest cas, la gent es movilitzi i ho pugui impedir. Esperem que els polítics reflexionin...
sábado, 26 de febrero de 2011
Podem parlar avui dia de turisme sostenible a Europa?
En la meva opinió, el turisme europeu presenta en certa manera un estat de maduresa considerable, però lluny del ideari de turisme sostenible. Certament, hi haurà regions que s’aproximaran més a un turisme més sostenible o respectuós amb el medi ambient que altres. Es detecten actualment problemes com la baixa qualitat de la ma d’obra, una alta estacionalitat i dependència del sector, excessiva concentració o massificació del turisme, ús de transports poc sostenibles, manca de sensibilització pel que fa a la qualitat...
Penso que el turisme sostenible no es una realitat a Europa, els avanços son lents i no s’han modificat els models de consum i producció insostenibles. Es cert que s’ha redactat un important ventall de polítiques i iniciatives per a desenvolupar-lo per part de les administracions i organitzacions europees, però aquestes polítiques comunitàries presenten algunes carències que potser, i al meu entendre, podrien completar-se amb plans d’accions mes concrets. Considero que ja s’ha redactat molta informació, però no s’ha concretat lo suficient. Cal actuar localment, ja que el turisme és un fenomen local i regional.
Penso que el veritable handicap per a plasmar sobre el territori local aquestes iniciatives es la comunicació defectuosa i la falta d’incentius. Les iniciatives son escrites en un llenguatge complex moltes vegades, que no arriba als participants locals i regionals. A més, els turistes no tenen accés ni comprenen la complexitat de la informació necessària per a valorar els aspectes del seu comportament en termes de sostenibilitat.
En resum, considero essencial una major concreció de les iniciatives per part de les administracions i organitzacions, així com de més incentius i una millor comunicació amb els agents locals i regionals, i amb els turistes. Cal modificar els hàbits de consum incorporant l’educació ambiental, amb una millor i mes clara divulgació de l'informació per a modificar la conducta dels turistes. Cal tenir present també que l’oferta turística sostenible pot incidir sobre els hàbits de consum del turisme i modificar així la seva conducta cap a la sostenibilitat, però alhora els turistes també poden estimular canvis en l’oferta. Aquestes 2 components estan íntimament connectades, i la millora en termes de sostenibilitat en un d’ells també influenciarà l’altra. Si fem això, en un futur podríem començar a parlar de turisme sostenible, crec que amb més voluntat i conscienciació per part de tots es pot fer.
Penso que el turisme sostenible no es una realitat a Europa, els avanços son lents i no s’han modificat els models de consum i producció insostenibles. Es cert que s’ha redactat un important ventall de polítiques i iniciatives per a desenvolupar-lo per part de les administracions i organitzacions europees, però aquestes polítiques comunitàries presenten algunes carències que potser, i al meu entendre, podrien completar-se amb plans d’accions mes concrets. Considero que ja s’ha redactat molta informació, però no s’ha concretat lo suficient. Cal actuar localment, ja que el turisme és un fenomen local i regional.
Penso que el veritable handicap per a plasmar sobre el territori local aquestes iniciatives es la comunicació defectuosa i la falta d’incentius. Les iniciatives son escrites en un llenguatge complex moltes vegades, que no arriba als participants locals i regionals. A més, els turistes no tenen accés ni comprenen la complexitat de la informació necessària per a valorar els aspectes del seu comportament en termes de sostenibilitat.
En resum, considero essencial una major concreció de les iniciatives per part de les administracions i organitzacions, així com de més incentius i una millor comunicació amb els agents locals i regionals, i amb els turistes. Cal modificar els hàbits de consum incorporant l’educació ambiental, amb una millor i mes clara divulgació de l'informació per a modificar la conducta dels turistes. Cal tenir present també que l’oferta turística sostenible pot incidir sobre els hàbits de consum del turisme i modificar així la seva conducta cap a la sostenibilitat, però alhora els turistes també poden estimular canvis en l’oferta. Aquestes 2 components estan íntimament connectades, i la millora en termes de sostenibilitat en un d’ells també influenciarà l’altra. Si fem això, en un futur podríem començar a parlar de turisme sostenible, crec que amb més voluntat i conscienciació per part de tots es pot fer.
viernes, 25 de febrero de 2011
L'augment del nivell del mar en el Mediterrani
Notícia del diari EL Mundo: "El Mediterráneo aumentará su nivel por encima del medio metro en el siglo XXI"
Aquesta notícia, extreta del diari EL Mundo, ens mostra el que molts ja hem escoltat més d'un cop sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències. El canvi climàtic, entre altres conseqüències, produirà segons l'Institut Espanyol d'Oceanografia un augment del nivell del mar en el Mediterrani per sobre dels 60 cm durant el segle XXI.
Si ens posem a pensar, un centímetre sembla poc. Però 60 cm ja es molt i espanta la veritat. Però el que molta gent no sap o desconeix és l'equivalència en metres de terra guanyada per cada centimetre que puja el nivell de l'aigua. Aquesta dada si que és abrumadora. Més o menys, i depèn de la zona, per cada centímetre que puja el nivell del mar aquest es menja un metre de costa. Podriem parlar doncs de la pèrdua de 60 metres d'amplitud de costa durant el segle XXI. Quan la major part de la població viu al litoral. que passaria amb totes aquests terrenys i cases?? i amb les persones?
La veritat es que nosaltres segurament no ho arribarem a veure això, però els nostres fills i les futures generacions si. Es aquest el llegat que els hi volem deixar? tan poc estimem els nostres fills i el planeta per deixar que això passi?
I el que és pitjor, el que fasem ara per solucionar-ho no tindrà efectes inmediats. Segon l'estudi que es reflexa en la notícia, els canvis que fem per millorar la situació trigarien uns 30 anys en fer efecte.
Aquesta notícia, extreta del diari EL Mundo, ens mostra el que molts ja hem escoltat més d'un cop sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències. El canvi climàtic, entre altres conseqüències, produirà segons l'Institut Espanyol d'Oceanografia un augment del nivell del mar en el Mediterrani per sobre dels 60 cm durant el segle XXI.
Si ens posem a pensar, un centímetre sembla poc. Però 60 cm ja es molt i espanta la veritat. Però el que molta gent no sap o desconeix és l'equivalència en metres de terra guanyada per cada centimetre que puja el nivell de l'aigua. Aquesta dada si que és abrumadora. Més o menys, i depèn de la zona, per cada centímetre que puja el nivell del mar aquest es menja un metre de costa. Podriem parlar doncs de la pèrdua de 60 metres d'amplitud de costa durant el segle XXI. Quan la major part de la població viu al litoral. que passaria amb totes aquests terrenys i cases?? i amb les persones?
La veritat es que nosaltres segurament no ho arribarem a veure això, però els nostres fills i les futures generacions si. Es aquest el llegat que els hi volem deixar? tan poc estimem els nostres fills i el planeta per deixar que això passi?
I el que és pitjor, el que fasem ara per solucionar-ho no tindrà efectes inmediats. Segon l'estudi que es reflexa en la notícia, els canvis que fem per millorar la situació trigarien uns 30 anys en fer efecte.
jueves, 24 de febrero de 2011
Salvem la Mar Mediterrània
http://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/23/ciencia/1298473717.html
Sempre he pensat, que la mar mediterrània és especial. I crec que no m'equivoco pas. Segons es pot llegir en aquesta notícia, la Mar Mediterrània representa un 0,82% de la superfície marina total, però conté un 18% de la biodiversitat marina del món. Saben això, com potser que només estigui protegit una superfície total del 2%??
Doncs bé, sembla que l'organització conservacionista Oceana ha presentat una fulla de ruta per arribar aconseguir un 10% de l'àrea total protegida que estableix com a mínim el Conveni de Biodiversiada de les Nacions Unides (CBD). Estableix quines zones s'han de protegir i la seva superfície. Considera que si hem d'esperar a que s'estudiin i s'obtinguin les dades biològiques de cada lloc, per quan això passi ja haurem perdut la majoria d'aquests espais i les espècies que allí i habiten. Exigeixen actuar ja, no es pot perdre més temps.
La veritat es que no hi puc estar més d'acord, la Mar mediterrània està malalta. Pateix sobreexplotació dels seues fons, regressió del seus ecosistemes, pèrdua de biodiversitat i contaminació, així com espècies invasores etc. Bona part del litoral mediterani està ocupat per l'home, la pressió que s'exerceix es enorme. Cal actuar si volem encara poder conservar alguna cosa. Però com sempre, això està en mans dels nostres polítics, de ells dependrà finalment aquesta decissió. Cal intervenir i conscienciar a la gent i als polítics, no deixar d'insistir. En definitiva, caldrà lluitar i molt, massa interessos hi ha per aquestes aigües...
miércoles, 23 de febrero de 2011
Prospeccions petrolíferes a l'Albufera de València?
He volgut rescatar aquesta notícia, que potser en un primer moment va pasar desapercebuda per molta gent, perquè ara sembla que si que començaran aquestes prospeccions a l'Albufera de València. Sembla increible, i no deixaré mai de sorprende'm, que haguem oblidat els desastres ambientals que es poden produir amb aquests tipus d'activitats. No recordem el desastre del Prestige? no recordem el desastre ecològic més gran que ha patit els EUU en la seva historia, aquest 2010, amb l'enfonsament de la plataforma petrolifera de l'empresa BP?
Això, quan ho veiem per la televisó sempre pensem que està molt lluny, que aqui no passaria. Doncs no cal anar molt lluny per veure que moltes d'aquestes activitats tenen problemes de vessaments i pèrdues. Enfront les costes de Tarragona l'empresa Repsol, empresa espanyola, té una plataforma en la qual extreu aquest "or" negre. Doncs, aquests dies va ser noticia que es van produir una serie de vessaments hidrocarburs al mar que van aixecar les alarmes i van obligar a tenir que actuar per a controlar-lo. Amb això ja queda clar que tot això pot passar, i passa massa sovint. Succeix a casa nostra, i no per esmpreses estrangeres.
No s'haurien de concedir aquests permisos, tenen un risc altíssim. Estem jugant amb el futur dels ecosistems marins, i en definitiva amb el nostre futur. A la Mediterrània vivim del turisme, que ve atret per les nostres costes i les nostres aigues. Si succeis un escapament d'hidrocarburs tot això desapareixeria. Ens hauriem de volcar tots a netejar les nostres platges com bé feren els nostres amics de Galícia. Potser els hi hauriem de preguntar a ells que en pensen de tot això. Ben segur, que no ens quedariem indiferents davant el seu relat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)